Veïns per Cubelles

Descripció

Salta a la vista que a Cubelles les parades del bus urbà no es troben en unes condicions adequades: marquesines, manca de seients, informació insuficient i estat general molt deficient.

En aquesta reivindicació, però, ens centrarem en les dificultats que poden trobar les persones amb discapacitat i les persones grans per accedir al servei de bus urbà.

Normativa

A Catalunya, els requisits d’accessibilitat per a les parades d'autobús urbà estan regulats principalment pel Codi d’Accessibilitat de Catalunya (Decret 209/2023), que integra normatives autonòmiques, estatals i internacionals per garantir l'autonomia i la no-discriminació.

Els requisits fonamentals es divideixen en les categories següents:

1. Ubicació i connectivitat

• Les parades han d'estar connectades amb els itineraris de vianants accessibles o practicables de la via pública sense envair-los.
• S'han de situar en trams de via amb el menor pendent i la menor curvatura possibles per facilitar que l'autobús s'aproximi correctament a la vorera i que l'accés sigui segur.
• Al voltant de les parades i les marquesines i a les zones d’embarcament, no hi pot haver elements de mobiliari urbà (papereres, pilones, escocells, etc.), que obstaculitzin l’accés a la parada o la pujada i la baixada dels vehicles en tota l’amplada de 1,8m corresponent a l’itinerari accessible.

2. Infraestructura i pavimentació

• Per orientar les persones amb discapacitat visual, el terra s'ha de senyalitzar amb una franja d'acanaIadura de 120 cm d'ampIada que travessi transversalment la vorera des de la façana fins a la vorada.
• S’ha de senyalitzar al terra de la vorera la zona corresponent a la porta o portes accessibles dels vehicles que hi tenen parada amb una franja de 40 cm d’amplada mínima que contrasti cromàticament amb el paviment i el símbol internacional de l’accessibilitat. En cas de plataformes o ampliacions de vorera s’ha de senyalitzar a la part més exterior i en tota la seva longitud amb una franja de paviment tàctil d’avís (botons) d’amplada no inferior a 0,40 m.

3. Marquesines i elements d’espera

• Les marquesines han de permetre un espai lliure de pas d'almenys 90 cm quan l’accés sigui lateral i 120 cm d’ampIada quan l’accés sigui frontal i 220 cm d'aIçada.
• No han de tenir arestes vives.
• És obligatori disposar d'almenys un suport isquiàtic (per a persones amb dificultat per seure o incorporar-se) i seients amb reposabraços situats a una alçada de 45-50 cm.
• Durant l’horari de servei, a sota de les marquesines ubicades en zona urbana i que disposin d’escomesa elèctrica, hi ha d’haver una il•luminació mínima mitjana de 30 lux mesurats arran de terra, amb un valor mínim de 15 lux.

4. Informació i senyalització

• Els caràcters per a la identificació de la línia han de tenir almenys 14 cm d'aIçada i contrastar amb el fons.
• Les parades han d’incloure informació en sistema braille, es pot complementar amb sistemes alternatius que assoleixin la mateixa finalitat i siguin d’utilització generalitzada, com ara sistemes de comunicació per veu que s’activin a demanda de la persona amb discapacitat visual, i en Lectura Fàcil.
• A les línies d’autobús o autocar que funcionin per freqüència de pas, les marquesines han de disposar d’un sistema d’informació per veu i visual, a la parada, que indiqui com a mínim, el número de la línia que arriba a la marquesina i la destinació.
• Les parades han d'estar correctament senyalitzades amb el logotip del SIA per identificar els punts d'accés adaptats.

Més informació

Análisi de les parades de Cubelles

Després de realitzar un estudi de les parades del barri Marítim, es conclou que les parades d'autobús analitzades no compleixen la normativa d’accessibilitat vigent, específicament el Codi d’Accessibilitat de Catalunya (Decret 209/2023) i el Reial decret 1544/2007.

Existeixen deficiències crítiques en cadascuna de les parades:

1. Deficiències en infraestructura i pavimentació

• No disposen d'una plataforma pavimentada, i presenten superfícies de terra, vegetació i desnivells que impedeixen el pas de les persones amb mobilitat reduïda.
• El paviment tàctil està mal resolt i no compleix la funció de guiatge per a les persones amb discapacitat visual cap a la zona d'embarcament.
• No s'observa el compliment de la franja de 120 cm transversal a la vorera ni de la franja de color groc viu de 40 cm al costat de la vorada requerida per la normativa tècnica.

2. Obstacles i espai de pas

• Acumulació d’obstacles (pal de parada, fanal i pal de fusta) que redueixen críticament el pas lliure, fent l'espai intransitable per a persones en cadires de rodes.
• Sense zones lliures d’obstacles de 2,10 m necessàries per a l'accés segur a l'autobús.
• Els bancs en parades es troben sobre terreny no pavimentat o no estan integrats en un espai accessible, cosa que invalida el seu ús per a persones amb mobilitat reduïda.

3. Informació i senyalització

• Cap de les parades analitzades disposa d'informació en sistema braille o alt relleu als pals informatius, ni cap sistema alternatiu que assoleixi la mateixa finalitat.
• Absència de senyalització específica (logotip del SIA) que identifiqui els punts d'accés adaptats a les parades.
• El pal informatiu presenta signes de deteriorament que comprometen greument la Ilegibilitat dels horaris i les línies.

4. Conclusions de l’anàlisi tècnica

Aquestes instal•lacions no permeten un ús autònom, segur ni universal. Per tant, es consideren no accessibles i requereixen una intervenció integral que inclogui el redisseny de les zones d'espera, la millora dels itineraris de vianants i l'adequació del mobiliari i de la informació als estàndards legals.

La manca d’accessibilitat a les parades d'autobús, com la detectada en l'anàlisi tècnica de Cubelles, genera greus repercussions que afecten l'autonomia, la seguretat i la integració social de les persones amb mobilitat reduïda (PMR) i de les persones grans.

Conseqüències:

1. Pèrdua d’autonomia i ruptura de la cadena de viatge

• Si una sola part de la cadena d’accessibilitat falla, l'itinerari complet deixa de funcionar, impedint que la persona usuària arribi a la destinació de manera autònoma.
• Les persones usuàries es veuen obligades a dependre d'altres per fer desplaçaments quotidians.

2. Immobilitat i aïllament social

• Les limitacions del sistema de transport expliquen per què la població amb discapacitat presenta nivells d’immobilitat estructural molt més elevats (17% davant del 6% de la resta de la població).
• Les persones grans i PMR duen a terme menys activitats diàries fora de la llar a causa de les barreres físiques, fet que deriva en una pèrdua de qualitat de vida i dificulta el seu projecte de vida independent.
• La manca d'accés es transforma en desigualtat, vulnerant el dret a la igualtat d'oportunitats i dificultant l'accés a serveis essencials com l'educació, la feina, la sanitat i l'oci.

3. Riscos per a la seguretat física i fatiga

• Risc real de caigudes i ensopegades, especialment per a persones cegues o amb baixa visió.
• Obliga les persones usuàries a fer esforços que poden estar fora de les seves possibilitats físiques, provocant fatiga i desmotivació en l'ús del transport públic.

4. Impacte econòmic i psicològic

• Per a moltes persones amb discapacitat, l'autobús és l'únic mitjà de transport possible en no poder conduir vehicles privats. La falta d’accessibilitat els obliga a recórrer a alternatives més costoses, generant un perjudici econòmic comparatiu.
• La presència d’obstacles i la manca d'informació en llenguatge clar i lectura fàcil generen sentiments d’incertesa, desorientació i inseguretat en interactuar amb l'entorn urbà.

En conclusió, una parada no accessible no és només una fallada d'infraestructura, sinó una barrera que exclou, a les persones amb discapacitat, d’una vida plena i inclusiva en la societat, limitant la seva capacitat de moure's de forma autònoma.

Possibles solucions tècniques i operatives

1. Intervenció integral en infraestructura

• És urgent pavimentar les parades que actualment són de terra o presenten superfícies irregulars, garantint una plataforma d'embarcament a nivell i estable.
• Cal reubicar elements com fanals o pals de fusta que envaeixen l'itinerari de vianants, assegurant una banda lliure de pas d'almenys 1,20 m.
• Instal•lar la franja groga d'advertència de 40 cm a la vorada i l'encaminament de 120 cm des de la façana fins al punt de parada per guiar persones amb discapacitat visual.

2. Adequació del mobiliari urbà

• Instal•lar seients isquiàtics a les marquesines per facilitar el descans de persones que no poden seure o incorporar-se amb facilitat.
• Substituir els seients actuals per models amb respatller i reposabraços, situats a una alçada de (45 + 2 cm) 45-50 cm, evitant materials com la pedra que no ofereixen confort tèrmic.

3. Digitalització i infoaccessibilitat

• Incorporar senyalització tàctil o sistemes alternatius amb la mateixa finalitat a totes les parades amb el nom de la línia i el recorregut.
• Implementar pantalles amb informació acústica simultània i sistemes de balises electròniques que permetin a la persona usuària conèixer el temps d'espera a través del mòbil.
• Instal•lar el Símbol Internacional d’Accessibilitat de manera visible per identificar els punts d'accés adaptats.

4. Gestió i governança

• Fer una avaluació quantitativa sistemàtica de totes les parades (utilitzant indicadors com l'IQP - Índex de Qualitat de Parades) per prioritzar les inversions.
• Establir revisions periòdiques per assegurar que la infraestructura i els elements tecnològics funcionin correctament, evitant que una avaria o deteriorament de l’entorn trenqui la cadena d’accessibilitat.
• Garantir el funcionament de les rampes als vehicles mitjançant procediments acordats amb l’operador de transport.

Conclusions finals de l’anàlisi

Incompliment normatiu greu:

L'estat actual de les parades analitzades de Cubelles (Marítim) suposa una vulneració directa del Codi d’Accessibilitat de Catalunya (Decret 209/2023) i del Reial decret 1544/2007, ja que no permeten un ús autònom ni segur.

La presència d'ancoratges metàl•lics sobresortints i paviments deteriorats genera un risc real de caigudes i accidents per a les persones usuàries, especialment per a persones grans i persones amb discapacitat visual.

Com que la parada és el punt d'inici o final del trajecte, la seva manca d'adequació invalida qualsevol inversió feta en autobusos moderns, forçant a les persones usuàries a la immobilitat o a la dependència de tercers. Cal un redisseny integral de l'entorn urbà de les parades, que incorpori criteris de disseny universal que garanteixin el dret a la mobilitat per a tothom, incloent-hi millores als itineraris de connexió amb altres operadors o espais públics.

En resum, la transformació d'aquestes parades en instal•lacions accessibles no és només una obligació legal, sinó una mesura essencial per a garantir el dret a la mobilitat i la igualtat d'oportunitats de tota la població de Cubelles