Veïns per Cubelles

Introducció

El gran truc de màgia: de vila costanera a polígon d'esquena al poble

Imagina que te'n vas a dormir tranquil·lament al teu poble de la costa, famós pel seu turisme i la seva qualitat de vida, i l'endemà et despertes al mig d'un nus logístic i industrial d'escala metropolitana. Sembla l'argument d'una pel·lícula de ciència-ficció de sèrie B, però és exactament la transformació estructural irreversible que està patint Cubelles.

L'any 2018, quan van tirar a terra l'emblemàtica xemeneia de la tèrmica, molts il·lusos vam somiar amb la renaturalització del litoral i espais verds per al veïnat. Què ens han portat a canvi? Un macroparc logístic de ciment i una macrodessalinitzadora d'urgència. I com ho han fet? Amb el truc més vell de la política: fer-ho tot de pressa, corrent i, sobretot, sense preguntar absolutament res a ningú.

Informació

L'art d'ignorar les teves pròpies normes

Els regals que ningú va demanar

Anem a pams. Per una banda, ens col·loquen un fons d'inversió d'Andorra amb 100 milions d'euros per plantar-nos una plataforma logística de 100.000 metres quadrats. L'esquer lluminós? La suposada creació de 300 llocs de treball. La lletra petita que no surt a les fotos oficials? Un flux constant de tràilers de gran tonatge saturant les nostres carreteres, pol·lució i més risc d'inundacions en una zona ja castigada. Per l'altra banda, ens cau del cel una dessalinitzadora de 223 milions d'euros que, per salvar el país de la sequera, es dedicarà a abocar salmorra tòxica sobre els nostres pulmons blaus, les praderies de posidònia.

Els tràmits fantasma

Però el veritable escàndol aquí no és només el ciment o la sal, és l'atropellament democràtic. L'Ajuntament de Cubelles ha actuat amb una precipitació inusual, convocant plens extraordinaris a primera hora del matí d'un dilluns per aprovar requalificacions a mida. La urgència, curiosament, no era per salvar vides ni atendre els ciutadans, sinó per quadrar el calendari burocràtic de la Comissió Territorial d'Urbanisme i acontentar els inversors. Això és sotmetre els ritmes municipals als interessos corporatius.

Tancar la porta amb clau

On és el famós dret a la "bona administració" que predica la Llei catalana 26/2010?. Doncs tancat al mateix calaix on l'Ajuntament ha desat els seus propis mecanismes de participació. Tenim un "Consell de la Vila" des del 2006, dissenyat literalment i legalment per debatre els "grans projectes de vila". Tenim el Consell de la Ciutadania "EPOCA" des del 2018. Què n'ha fet el consistori d'aquestes eines durant el disseny d'aquestes dues macroestructures? Ignorar-les olímpicament. Perquè, és clar, asseure's a debatre amb el veïnat i les entitats ecologistes podria espatllar un bon negoci tancat als despatxos.

Conclusions

Sobirania segrestada i la pregunta del milió

Està realment legitimat un govern municipal per esborrar del mapa la identitat turística i residencial d'un municipi per substituir-la per logística pesant sense una mínima consulta popular vinculant?.

Han lliurat el nostre últim gran pulmó costaner a opacs interessos fons privats i estatals d'esquena al poble, furtant-nos el dret a decidir el nostre propi futur. Ens han condemnat a patir totes les externalitats negatives sota el xantatge dels fets consumats.

Ara que els ciutadans i ciutadanes de Cubelles saben el que han anat fent sense preguntar, tornaran a votar el mateix l'any que ve?