Veïns per Cubelles

Introducció

La transformació dels terrenys de l’antiga central tèrmica d’ENDESA a Cubelles en una plataforma logística és una oportunitat urbana de gran abast. Regeneració d’un espai degradat, activitat econòmica i ocupació són arguments potents. Però, com en qualsevol projecte logístic, el veritable test de viabilitat no és només urbanístic: és, sobretot, de mobilitat.

I aquí és on apareixen tant les llums com les ombres.

Informació

LES LLUMS: UNA XARXA QUE AGUANTA.

Els estudis de mobilitat apunten a una conclusió aparentment tranquil·litzadora: la xarxa viària existent, especialment la C-31 i la rotonda d’accés principal, té capacitat per absorbir el nou trànsit sense col·lapse.

Això no és menor. La futura plataforma generarà prop de 889 vehicles diaris, incloent uns 270 camions. Tot i aquest volum, les simulacions mostren nivells de servei acceptables, fins i tot en escenaris desfavorables com un divendres d’estiu.

Des d’un punt de vista estrictament tècnic, doncs, la infraestructura “resisteix”.

A més, el projecte incorpora propostes de millora: nous accessos, reorganització d’itineraris i fins i tot actuacions per a bicicletes i vianants.

És a dir, no es tracta d’un desenvolupament improvisat, sinó d’una intervenció que intenta anticipar els seus impactes.

LES OMBRES: UNA DEPENDÈNCIA EXCESSIVA.

Però aquesta és només la meitat de la història.

La dada clau és que més del 90% dels accessos es produiran a través de la C-31 . I aquí sorgeix el principal problema: la C-31 no és una autopista logística, sinó una via amb funcions urbanes.

Travessa nuclis habitats, té interseccions freqüents i combina trànsit local amb trànsit de pas. No és, ni per disseny ni per vocació, una via pensada per absorbir un flux intens de vehicles pesants.

Més flux de vehicles comporta més risc d’atropellaments, accidents més severs i més percepció de perillositat.

Per tant, la qüestió no és si pot suportar els camions, sinó si hauria de fer-ho.

MÉS CAMIONS ON N’HI HAVIA POCS.

Actualment, el pes dels vehicles pesants a la C-31 és relativament baix (al voltant del 6%). Amb la nova plataforma, aquest percentatge augmentarà de manera significativa.

Parlem d’uns 365 viatges diaris de vehicles pesants (camions i furgonetes) . No és una xifra anecdòtica, especialment si es concentra en trams urbans i accessos locals com els carrers Penedès o Vallespir.

Aquest increment té conseqüències directes:

• més soroll
• més emissions
• més risc viari
• i més pressió sobre carrers que no estan dissenyats per a logística pesada

En altres paraules: el problema no és només quantitatiu, sinó qualitatiu.

EL CONFLICTE URBÀ LATENT.

Un dels punts més delicats és el tram final dels accessos.

Els camions no només circularan per la C-31, sinó que hauran de penetrar a través de vies urbanes amb limitacions clares: voreres estretes, interseccions amb STOP i geometries poc adaptades.

Això genera el que podríem anomenar un conflicte de models:

"ciutat per a persones vs ciutat per a la logística pesada"

I aquest tipus de conflicte no es resol només amb capacitat viària.

UNA SOLUCIÓ IMPLÍCITA: EVITAR LA C-31.

Curiosament, el mateix estudi de mobilitat apunta una possible solució: crear nous accessos per la carretera Barcelona–Tarragona i reduir la pressió sobre els carrers urbans.

Aquest detall és revelador. Si cal desviar el trànsit és, precisament, perquè la situació de base no és òptima.

Darrere de la proposta hi ha un reconeixement implícit: confiar exclusivament en la C-31 no és sostenible a llarg termini.

CAPACITAT NO ÉS IDONEÏTAT.

Hi ha una idea central que sovint es confon en aquest tipus de debats:

una cosa és que una infraestructura tingui capacitat, i una altra molt diferent és que sigui adequada.

La C-31 pot assumir més vehicles —els números així ho indiquen—, però això no vol dir que sigui la millor opció per canalitzar fluxos logístics intensius.

I, de fet, la normativa i les polítiques actuals de mobilitat tendeixen en sentit contrari: potenciar autopistes i autovies per al trànsit pesant i alliberar les travesseres urbanes.

EL REPTE REAL: INTEGRAR LOGÍSTICA I CIUTAT.

La futura plataforma logística de Cubelles planteja un repte clàssic però complex: com integrar una activitat econòmica potent en un entorn urbà sensible.

La clau no serà només si la rotonda funciona o si els nivells de servei són acceptables. La clau serà si el model de mobilitat:

• minimitza impactes sobre el teixit urbà
• distribueix adequadament els fluxos
• i anticipa els conflictes futurs

Conclusions

La mobilitat de la nova plataforma logística té clars evidents: la xarxa actual pot absorbir el trànsit i el projecte incorpora mesures correctores.

Però també té ombres rellevants: una dependència excessiva de la C-31, un increment notable de vehicles pesants en entorns urbans i un model que tensiona la convivència entre logística i ciutat.

En definitiva, el projecte no és inviable des del punt de vista del trànsit. Però sí que obliga a pensar —i repensar— quin paper volem per a vies com la C-31 en el futur de Cubelles.

Perquè la mobilitat no és només una qüestió de capacitat. És una qüestió de model de ciutat.