Veïns per Cubelles

Introducció

La futura dessalinitzadora del Foix no és una infraestructura neutra per a l’entorn. El mateix Estudi d’Impacte Ambiental reconeix una sèrie d’afeccions que, analitzades en conjunt, dibuixen un escenari preocupant per a la qualitat de l’aigua, els ecosistemes marins i la platja de Les Salines.

Nota metodològica i fonts: Les dades referents a la ploma de terbolesa, el dragatge del fons marí i la possible mobilització de contaminants s’extreuen i es fonamenten de manera literal en la documentació tècnica oficial del «Tom II de l’Estudi d’Impacte Ambiental del Projecte Bàsic de la Dessalinitzadora del Foix (ATL, desembre 2022)».

No parlem de suposicions alarmistes. Parlem del que el mateix projecte admet.

Informació

1. El cost ecològic: Alteració directa del litoral

Fase d’obres: El perill sota la sorra i al fons del mar

Durant la construcció de la dessalinitzadora, s’executaran operacions altament invasives sobre el nostre litoral:

Perforació subterrània: Es foradarà sota la platja de les Salines mitjançant tecnologia sense rasa (microtúnel) per tal d'esquivar la superfície del Domini Públic Maritimoterrestre, fet que generarà vibracions en plena zona de cria d'espècies.

Obertura de rases submarines: Es realitzaran dragatges al fons marí per a la col·locació de les canonades de l’emissari i l’inmissari.

L'impacte del dragatge i el risc químic

El dragatge provocarà inevitablement la resuspensió de sediments, generant plomes de terbolesa. El mateix Estudi d'Impacte Ambiental reconeix que això implicarà la pèrdua de transparència de l’aigua i una possible mobilització de contaminants. Cal recordar l'antecedent industrial de la zona: a la parcel·la terrestre s’han detectat sòls amb presència d’hidrocarburs i metalls (com el crom) derivats de l’antiga central tèrmica. Si el dragatge remou sediments marins contaminats, el risc d'afectar la columna d'aigua i l'ecosistema bentònic és evident.

Fase de funcionament: Abocament hipersalí i petjada de carboni

El problema crònic arribarà quan la planta comenci a abocar salmorra de manera continuada. L’estudi reconeix que l'augment de salinitat afectarà hàbitats sensibles com les praderies de fanerògames marines (Posidònia). A més, a ple rendiment, la planta generarà més de 32.600 tones de CO2 equivalent anuals, una petjada climàtica qualificada literalment de "significativa".

2. El cost socioeconòmic: Fracassos estatals que no volem repetir

El risc de la dessalinitzadora no és només ambiental, sinó profundament econòmic i estratègic. L'anàlisi de l'última dècada a l'Estat espanyol llança dades clares: una mala planificació pot ser desastrosa per a la ciutadania. Aquests són tres grans fracassos documentats que exigim que no es repeteixin a Cubelles:

Fracàs per planificació irreal: Les "dessalinitzadores fantasma"

On va passar? Moncofa i Orpesa (Castelló).

L'error: Es van construir sota promeses de grans desenvolupaments urbanístics (camps de golf i macrourbanitzacions) que mai van arribar, acabant operant a menys del 10% de la seva capacitat.

La conseqüència: Els ajuntaments es van veure atrapats pagant milions d'euros anuals a l'Estat per mantenir unes infraestructures inútils (Font: elDiario.es - "Desaladoras: viaje a los rotos de la fábrica del agua").

Què exigim per a Cubelles? Informes de demanda hídrica reals i transparents. Els veïns no assumirem el manteniment d'una infraestructura dissenyada per a abastir l'Àrea Metropolitana de Barcelona si acaba sobredimensionada per al nostre territori i disparant el preu de l'aigua (Font: El Confidencial - "El desastre millonario de las desaladoras valencianas").

Negligència tècnica: El desastre de construir en zona de risc

On va passar? Bajo Almanzora (Almeria).

L'error: Ignorar els informes de risc geogràfic i construir una planta de 70 milions d'euros a la desembocadura d'una riera.

La conseqüència: Una forta riuada la va destrossar completament només uns mesos després d'inaugurar-se. Fa més d'una dècada que està inservible i sent objecte d'investigacions pel Defensor del Pueblo (Fonts: Defensor del Pueblo Andaluz i Diario Ideal).

Què exigim per a Cubelles? Tot i que els terrenys de l'antiga tèrmica estan consolidats, l'entorn de la desembocadura del riu Foix continua sent una zona inundable i altament sensible. Fiscalitzarem amb lupa qualsevol modificació de la cota d'inundabilitat de la Declaració d'Impacte Ambiental (DIA).

Costos inassumibles i opacitat: L'aigua més cara

On va passar? Torrevieja i Mutxamel (Alacant).

L'error i la conseqüència: El cost energètic de produir aigua dessalada era tan alt que ningú podia assumir-ne el preu sense fortes subvencions estatals. A més, algunes d'aquestes macroobres promogudes per l'empresa estatal Acuamed van estar esquitxades per greus escàndols de sobrecostos il·legals i mossegades (Font: El Plural - "Acuamed salpica a altos cargos...").

Què exigim per a Cubelles? Màxima transparència abans de posar el primer maó. Exigim auditar l'impacte directe que tindrà el cost de construcció (a càrrec de l'Estat) i l'explotació (a càrrec de la Generalitat) sobre el rebut domèstic de l'aigua dels veïns de Cubelles.

Conclusions

L'avaluació fragmentada redueix la percepció del risc per part de les administracions, però la realitat l'amplifica per a la ciutadania. No ens trobem davant d’una actuació puntual, sinó davant d’una intervenció industrial mastodòntica que afecta el conjunt de l’ecosistema costaner i el futur econòmic de Cubelles.

El mar, la platja, la fauna, el turisme, la qualitat de l’aigua i el rebut de la nostra llar formen part del mateix ecosistema. Cadascun dels impactes (obres, dragatges, salmorra, manteniment) pot semblar gestionable per separat per a l'ATL i l'ACA, però la seva suma generarà una pèrdua de resiliència ambiental i un deute que pagarem els ciutadans durant dècades.

Ens juguem el nostre litoral, la nostra butxaca i el model del nostre poble. Ens mantindrem vigilants.