Veïns per Cubelles

Introducció

Cubelles necessita una regeneració democràtica real

La democràcia local no pot ser un decorat

Hi ha moments en la vida política d’un municipi en què les paraules buides ja no enganyen ningú. Cubelles, malauradament, porta massa temps instal·lada en un d’aquests moments. I el silenci còmplice, la inacció disfressada de gestió i l’absència total d’autocrítica han acabat convertint la representació municipal en quelcom que s’assembla més a una obra de teatre que a una democràcia viva.

Informació

L’autocrítica que mai no va arribar

En política, no cal reconèixer obertament els errors davant les càmeres. De vegades n’hi ha prou amb un gest, amb un canvi de rumb, amb aquell mínim exercici intern de dir-se: ostres, hem fallat, anem a refer-ho. Però ni això. A Cubelles, qui ha intentat posar el dit a la nafra, qui ha volgut identificar el problema i treballar per solucionar-lo, ha acabat pagant-ho car. Crucificat. Apartat. Com si la voluntat de millorar fos una amenaça i no una virtut.

Això no és un accident. És un sistema que es protegeix a si mateix.

Tot continua igual: el teatre de la política local

Els mandats passen, les cares canvien lleugerament, però l’essència es manté intacta. Les promeses es reciclen. Els debats es fan per aparentar. I al final del dia, el municipi no avança. La sensació és la d’una obra de teatre ben assajada: hi ha actors, hi ha guió, hi ha aplaudiments en els moments indicats. Però en acabar la funció, res no ha canviat. I el públic —la ciutadania— torna a casa amb la mateixa sensació de buit.

Això fa patir. I és legítim dir-ho en veu alta.

Cal un canvi radical: aire nou, sense interessos.

Cubelles necessita una regeneració democràtica de veritat. No un retoc de façana, no un relleu intern dins dels mateixos cercles de sempre. Cal aire nou. Persones sense deutes politics, sense favors pendents, sense xarxes d’interessos que condicionen cada decisió. Persones que arribin a la política local perquè els importa el municipi, i no per allò que el municipi els pot donar a elles.

Aquesta regeneració no pot venir de l’Entesa, ni de cap força que porti la mateixa motxilla. Ha de venir de fora d’aquesta dinàmica viciada. De gent nova, compromesa i amb les mans lliures.

Trencar la xarxa clientelar: una qüestió de cultura democràtica

Un dels obstacles més profunds no és només polític, és cultural. Durant anys, s’ha anat teixint una xarxa clientelar subtil però efectiva: favors, dependències, silencis comprats. I una part de la ciutadania, potser sense ser-ne del tot conscient, continua votant sigles en lloc de persones. Continua donant suport a partits per inèrcia, per costum, per por al canvi.

Trencar això requereix pedagogia, valentia i exemple. Cal que la gent de Cubelles tingui eines per entendre d’on venim, per llegir la política local amb ulls crítics, per exigir comptes i no conformar-se amb la gestió del dia a dia com si fos un favor. El vot és un acte de confiança, i s’hauria de donar a persones concretes, compromeses, involucrades de veritat en el projecte col·lectiu del municipi.

El problema dels pactes per interessos

No sé si Cubelles necessita majories absolutes o no. Hi ha arguments per a tots dos models. Però el que sí que veig amb claredat és que els pactes de govern basats en interessos personals i partidistes —i no en un projecte compartit per al municipi— li fan un mal servei. Quan dos o més partits es col·ligan no perquè coincideixin en el fons sinó perquè els convé a cadascun per raons pròpies, qui perd és sempre el mateix: la ciutadania.

Un govern que neix d’un pacte d’interessos és un govern que ja porta el germen de la seva pròpia incoherència.

Conclusions

En definitiva:

Cubelles mereix més. Mereix representants que no necessitin ser vigilats constantment per fer la seva feina. Mereix una política local que no sigui un joc d’equilibris entre interessos privats. Mereix una ciutadania informada, exigent i lliure de les dependències que avui la condicionen.

La regeneració no arribarà sola. Caldrà empènyer. I el primer pas és dir les coses pel seu nom.