Veïns per Cubelles

Introducció

Josep Maria Hugué i Oliva és un dels principals responsables polítics de la gestió de residus a Cubelles i del nou model comarcal. Té responsabilitat en els dos nivells administratius directament implicats.

És regidor d'Espai Públic i Infraestructures de Cubelles, àrea des de la qual es gestiona políticament el servei municipal. De l'altra, és vicepresident de l'Àrea de Residus de la Mancomunitat Penedès-Garraf, i els mateixos mitjans municipals el qualifiquen expressament com a “responsable polític de l'àrea de residus”.

Informació

No estem parlant simplement d'un regidor a qui li ha tocat gestionar les conseqüències d'una decisió anterior. El març de 2024, quan encara s'estaven elaborant els plecs tècnics, Hugué presidia les sessions en què es presentava i es debatia el nou model amb càrrecs electes i tècnics municipals.

El juliol de 2024, l'Assemblea de la Mancomunitat va aprovar la licitació del nou contracte de recollida i transport de residus, valorat inicialment en 105.091.315 € sense IVA i per un període de vuit anys.

Hugué, com a vicepresident de Residus, va defensar públicament l'operació afirmant que havia de representar un “punt d'inflexió” i permetre assolir amb solvència els objectius europeus de recollida selectiva.

El març de 2025, la Mancomunitat i FCC Medio Ambiente van signar el contracte i Hugué va tornar a assumir públicament la paternitat política del projecte amb aquesta frase: “Vam assumir la vicepresidència per desencallar aquest contracte.”

Va anunciar que el nou contracte permetria millorar el control i la inspecció del servei, optimitzar les rutes i les freqüències i millorar la neteja i el manteniment dels contenidors. Això és rellevant a l'hora d'exigir responsabilitats pels problemes de freqüències, neteja, contenidors, recollida i supervisió de l'empresa adjudicatària, es tracta de qüestions que el mateix contracte pretenia solucionar.

A Cubelles encara té més responsabilitat política

Josep Maria Hugué també és el regidor responsable a Cubelles, és a dir:

• La Mancomunitat Penedès-Garraf dissenya, contracta i supervisa el servei (vicepresident de Residus: Josep Maria Hugué).
• L'Ajuntament de Cubelles rep el servei i ha de defensar els interessos del municipi (regidor d'Espai Públic: Josep Maria Hugué).

Això el converteix, raonablement, en una de les persones a qui més directament es poden exigir explicacions polítiques sobre el que està succeint a Cubelles. Es més, com es defensen els interessos de Cubelles quan tot apunta a que forma part del problema?

A Cubelles l'Ajuntament no pot dir “la culpa és de la Mancomunitat.” i la Mancomunitat “l'Ajuntament és qui va decidir com s'havia d'implantar.” perquè Hugué es troba políticament a banda i banda d'aquesta relació.

Recordem que, qui dirigeix políticament una àrea també respon políticament de com es planifica, s'implanta, es controla i es corregeix el servei.

No es "nou" en el càrrec

Porta de regidor de medi ambient des de 2018, així que difícilment es podria argumentar que acaba d'arribar al problema o que simplement ha heretat un model completament aliè. El model de Cubelles de contenidors intel·ligents, identificació d'usuaris, reorganització de les illes de contenidors i recollida porta a porta comercial va ser presentat públicament sota la seva responsabilitat.

Conclusions

Després de mesos d'incidències, modificacions de freqüències, necessitat d'ampliar punts de contenidors, queixes reiterades i protestes veïnals que fins i tot han arribat al ple municipal, correspon exigir responsabilitats a qui ha dirigit políticament la planificació, la implantació i la supervisió del model.

A Cubelles aquesta responsabilitat recau de manera especialment directa en Josep Maria Hugué, que acumula responsabilitats tant a l'Ajuntament com a l'Àrea de Residus de la Mancomunitat.

Recordem també que a ple de juliol de 2026 molts veïns descontents amb la seva gestió van demanar la seva dimissió. Ell va respondre demanant paciència, perquè sembla que un any (més d'un any des de que es va començar a pagar el nou servei) no és prou temps. Ho podeu veure als vídeos d'aquest mateix article.

Fins quan hem d'esperar?

Dimitir no és un nom rus.

Lluitem!