Veïns per Cubelles

Introducció

Les imatges que il·lustren aquest article no són d'un trasllat a mitges ni d'un descuit passatger. Són el retrat d'una Cubelles que, sota el pes d'una gestió de residus qüestionable, comença a esquerdar-se pel costat de la convivència. Als llocs on abans hi havia contenidors, ara hi creixen muntanyes de bosses sense separar. Una protesta silenciosa, diuen alguns; una irresponsabilitat sorollosa, responem nosaltres. Des de Veïns per Cubelles entenem el motiu del malestar, però ens preocupa —i molt— que el remei acabi sent més infecciós que la malaltia.

Informació

El laberint d'un servei que no serveix

No ens enganyarem: l'Ajuntament ha posat els ingredients perfectes per a aquest còctel d'indignació. La recepta és coneguda per tots:

• Una reducció dràstica de les illes de contenidors que obliga a peregrinar amb la bossa a la mà.
• Un calendari surrealista que mantindrà els contenidors tancats quatre dies a la setmana.
• Una taxa de residus que ha pujat de forma abusiva i desproporcionada mentre el servei sembla minvar.
• El drama de les cues per recollir clauers i el greuge comparatiu de les segones residències.

Tot això és cert i és motiu de reivindicació administrativa i política. Però hi ha una línia vermella que no es pot creuar: la vorera de casa nostra.

Protestar no és embrutar

Hem observat que moltes d'aquestes bosses ni tan sols respecten el reciclatge bàsic. Deixar la brossa a terra, barrejada i al lloc on "abans hi havia el contenidor", no és una forma de pressió política efectiva; és, senzillament, una indecència cívica.

Quan algú decideix no caminar els 50 metres extra —per molta mandra o ràbia que li faci— i abandona els seus residus al carrer, no està castigant al regidor de torn. Està castigant al veí que passeja, al nen que juga i al personal de neteja que ha de recollir el que nosaltres no hem sabut gestionar. La indignació no ens dóna llicència per convertir Cubelles en un abocador a cel obert.

Conclusions

El banquet de les rates

L'anàlisi és simple: la brossa a terra és el bufet lliure d'uns convidats no desitjats. Si continuem així, les colònies de paneroles i rates es multiplicaran per deu en qüestió de setmanes. I llavors, quan el problema sanitari sigui irreversible, a qui anirem a reclamar? ¿Posarem un platet de pinso a les rates com si fossin mascotes mentre ens queixem de la brutícia que nosaltres mateixos hem generat?

Podem i hem de lluitar contra una taxa abusiva i un sistema de tancament de contenidors que frega l'absurd, però fem-ho amb la força de la raó i la instància oficial, no amb el menyspreu per la salut pública. Una Cubelles neta és responsabilitat de qui governa, però també de qui hi viu. No confonguem la protesta amb la deixadesa.