Veïns per Cubelles

Introducció

La proposta de construcció del càmping Mas Guineu representa una oportunitat per reflexionar sobre la compatibilitat entre el desenvolupament turístic i la conservació del patrimoni històric. L'àmbit previst per al projecte presenta un elevat interès arqueològic, motiu pel qual, abans de qualsevol actuació urbanística, es va dur a terme una intervenció arqueològica preventiva amb l'objectiu d'identificar, documentar i valorar les possibles restes afectades.

Informació

Aquesta intervenció, realitzada entre els mesos d'abril i maig de 2018 sota la direcció d'arqueolegs experts, va confirmar l'existència d'un important jaciment romà al subsòl de Mas Guineu. Les excavacions van permetre documentar un establiment agropecuari amb una primera fase d'ocupació durant els segles I i II dC i una segona fase tardoromana, dels segles IV i V dC, representada principalment per una sepultura.

Què s'ha trobat?

En total es van identificar dotze estructures arqueològiques: dos encaixos per a recipients ceràmics tipus dolium destinats a l'emmagatzematge de cereals, vi i oli; quatre fosses de funcionalitat indeterminada; tres estructures muràries; un possible dipòsit revestit amb morter hidràulic; un estrat d'anivellament del terreny i una sepultura d'inhumació. L'estudi antropològic va identificar una dona adulta enterrada en decúbit supí, probablement embolcallada amb una mortalla, mentre que la datació per radiocarboni va situar l'enterrament entre els anys 350 i 500 dC.

Els treballs també van posar de manifest que el jaciment ha patit una important afectació pels treballs agrícoles desenvolupats al llarg dels segles. Tot i això, els arqueòlegs consideren que les restes documentades constitueixen només una part de l'assentament i que aquest podria continuar més enllà de la zona excavada, tant als terrenys situats a l'est com als situats al sud del Camí Ral. Aquest fet incrementa notablement el seu potencial científic i patrimonial.

Aquestes troballes demostren que Mas Guineu no és un espai qualsevol. Fa gairebé dos mil anys aquestes terres ja eren habitades, treballades i explotades, formant part del paisatge agrícola romà de Cubelles. Cada estructura, cada mur i cada fragment ceràmic constitueixen un testimoni d'aquest passat i ens permeten reconstruir la història de les comunitats que ens van precedir.

Conservació del patrimoni

En un moment en què el territori continua transformant-se, és fonamental recordar que el patrimoni arqueològic és un recurs irrepetible. Un cop destruït, desapareix per sempre. La seva conservació no ha d'entendre's com un fre al desenvolupament, sinó com una oportunitat per integrar el coneixement del passat en els projectes del present.

Conèixer d'on venim és també una manera d'entendre qui som i de construir el futur amb més responsabilitat.

Precisament per aquest motiu, la documentació arqueològica de 2018 obre la porta a una proposta que va més enllà de la simple preservació. El jaciment podria convertir-se en un element integrador dins del futur càmping, aportant un valor cultural que el diferenciï de la resta d'establiments turístics del litoral. Per assolir aquest objectiu, seria necessari completar l'estudi arqueològic del jaciment per conèixer-ne amb precisió l'extensió, l'organització i les diferents fases d'ocupació. Només a partir d'aquest coneixement es podran prendre decisions fonamentades sobre la seva conservació. No es tracta de preservar indiscriminadament totes les estructures documentades, sinó de seleccionar aquelles que, pel seu estat de conservació, el seu valor científic o la seva capacitat interpretativa, puguin integrar-se de manera coherent dins del disseny del futur càmping.

La nostra proposta

Les restes conservades in situ podrien formar part d'un itinerari interpretatiu que expliqués als visitants com era aquest establiment romà fa gairebé dos mil anys. Murs, estructures d'emmagatzematge, un dolium conservat o l'espai de la sepultura tardoromana podrien convertir-se en punts d'interès d'un recorregut didàctic complementat amb plafons explicatius, recreacions virtuals i recursos digitals. Aquest itinerari podria completar-se amb un petit centre d'interpretació o espai museogràfic, preferentment ubicat a la masia de Mas Guineu, on s'exposessin les peces recuperades durant les excavacions arqueològiques, així com reconstruccions de l'assentament i recursos audiovisuals que ajudessin a contextualitzar les restes visibles. D'aquesta manera es construiria un relat històric coherent, accessible tant als visitants del càmping com als veïns de Cubelles, als centres educatius i a qualsevol persona interessada en el patrimoni local.

Aquesta manera d'entendre el patrimoni no és una proposta excepcional. En nombroses destinacions turístiques de Mèxic i del Carib, la integració de jaciments arqueològics dins de complexos hotelers ha esdevingut un model d'èxit. La Riviera Maya n'és un dels exemples més representatius. Espais com Xcaret, Xel-Há o els entorns de Tulum han sabut combinar patrimoni arqueològic, natura, paisatge, gastronomia i activitats de lleure, oferint una experiència turística molt més completa i diferenciada. En aquests casos, el patrimoni no s'ha percebut com una limitació, sinó com un recurs capaç d'aportar identitat, qualitat i singularitat a la destinació.

Salvant les diferències d'escala, Mas Guineu podria adoptar aquesta mateixa filosofia. La combinació del jaciment romà, la masia històrica, el paisatge agrícola, la biodiversitat de l'entorn, la proximitat a la platja i l'oferta gastronòmica permetria configurar un espai on patrimoni, cultura, natura i turisme convivissin de manera equilibrada.

En un litoral on l'oferta de càmpings és nombrosa i la competència és elevada, aquesta aposta pel patrimoni podria convertir-se en el principal element diferenciador del projecte. El futur càmping no seria únicament un allotjament proper al mar, sinó també un espai capaç d'explicar la història de Cubelles, de posar en valor la seva identitat i de generar una experiència cultural que enriquís l'estada dels visitants. D'aquesta manera, el patrimoni arqueològic deixaria de ser una limitació urbanística per convertir-se en un actiu cultural, educatiu i econòmic, capaç de reforçar la singularitat del projecte i preservar, alhora, una part fonamental de la memòria col·lectiva del municipi.

Conclusions

El debat sobre el futur de Mas Guineu no hauria de plantejar-se com una elecció entre desenvolupament o conservació. L'autèntic repte consisteix a demostrar que ambdós objectius poden avançar conjuntament, generant un projecte capaç de respectar el passat mentre mira cap al futur. El patrimoni arqueològic és un recurs no renovable. Cada estructura destruïda, cada estrat alterat o cada context arqueològic perdut representa una informació que mai més no es podrà recuperar. Per aquest motiu, qualsevol decisió que afecti aquest espai hauria de prendre's amb el màxim coneixement possible i amb una visió que vagi més enllà de les necessitats immediates.

Cubelles té l'oportunitat de convertir un condicionant urbanístic en un element d'identitat. La integració del jaciment romà dins del futur càmping no només contribuiria a preservar una part de la història del municipi, sinó que també reforçaria la seva oferta cultural i turística, creant un espai on patrimoni, paisatge, educació i lleure es complementessin de manera natural. En un context en què els visitants valoren cada vegada més les experiències autèntiques i vinculades al territori, un projecte d'aquestes característiques podria esdevenir un referent al litoral català. No es tractaria únicament de construir un nou càmping, sinó de crear un espai amb identitat pròpia, capaç d'explicar la història del lloc, posar en valor el patrimoni de Cubelles i oferir una experiència que difícilment es podria reproduir en qualsevol altra destinació.

En definitiva, preservar el patrimoni no és mirar enrere; és entendre que el passat forma part del futur que volem construir. Les decisions que es prenguin avui determinaran el llegat que rebran les generacions de demà.