Veïns per Cubelles

Introducció

Hem analitzat un document oficial de 1983 elaborat per la Comissió Nacional de Protecció Civil i la Direcció General d’Obres Hidràuliques, titulat «Estudi de les accions per prevenir i reduir els danys ocasionats per inundacions – Conca del Pirineu Oriental».

Tot i que té més de 40 anys, el seu contingut és plenament rellevant avui dia i aporta elements molt importants per entendre el que ha passat a Cubelles.

Informació

1. El risc d’inundació ja estava identificat fa dècades

El document parteix del reconeixement d’inundacions històriques i de l’especial perillositat de les avingudes ràpides (flash floods) a les conques litorals mediterrànies. Deixa clar que no es tracta de fenòmens imprevisibles, sinó de riscos ben coneguts des de fa dècades.

Això desmunta l’argument que el que ha passat sigui quelcom “excepcional” o impossible d’anticipar.

2. Les solucions tècniques estaven clarament definides

L’estudi recomana de manera expressa, per a zones com la nostra:

• Correcció i regulació de lleres, amb neteja i dragatge.
• Manteniment continu, especialment després d’episodis de crescuda.
• Canalitzacions a les desembocadures urbanes.
• Revisió de ponts, carreteres i obres de pas, identificades com a punts febles.
• Zonificació del territori per limitar els usos en zones inundables.
• Sistemes d’alarma i previsió, no només respostes d’emergència.

Moltes d’aquestes mesures encara no s’han aplicat o només s’apliquen de manera puntual.

3. El manteniment no és opcional: és permanent

El document insisteix en un aspecte clau: les actuacions sobre les lleres no poden ser esporàdiques, sinó contínues i planificades. Netejar un cop o actuar després del desastre no compleix els criteris tècnics ja establerts l’any 1983.

4. No hi ha excusa de desconeixement institucional

Aquest estudi és un document estatal, anterior fins i tot a normatives actuals com l’INUNCAT, el DUPROCIM o la Directiva Europea d’Inundacions.

Això significa que:

• El risc era conegut.
• Les solucions estaven identificades.
• La inacció posterior no es pot justificar per manca d’informació.

Conclusions

5. Reforça la idea d’una fallada estructural, no puntual

Llegit amb la perspectiva actual, el document reforça una conclusió clara:

El que ha passat a Cubelles no és un fet aïllat, sinó el resultat de dècades de manca de planificació, manteniment i prevenció, tot i que el risc estava diagnosticat des de fa més de 40 anys.