Veïns per Cubelles

Introducció

“…De tot el que pot fallar, fallarà allò que més inconvenients generi…”

“Anything that can go wrong, will go wrong.”

Llei de Murphy.

Informació

Inundació real, assaigs de despatx fallits i la urgència d’un simulacre real de l’INFOCAT

La inundació patida a Cubelles no va ser un accident imprevisible ni un episodi aïllat impossible d’anticipar. Va ser, en molts aspectes, la confirmació pràctica del que ja havien advertit els mateixos simulacres oficials, especialment aquells realitzats en format de “despatx”, sense desplegament real ni contrast sobre el terreny.

Abans que l’aigua entrés a habitatges, locals i garatges, ja existien senyals clars que el sistema de gestió d’emergències no funcionava com hauria de fer-ho. I aquests senyals no provenien d’alarmismes ciutadans, sinó dels mateixos exercicis interns de Protecció Civil.

L’INUNCAT: quan el despatx no prepara per a la realitat

El simulacre de despatx de l’INUNCAT pretenia avaluar la capacitat de coordinació, presa de decisions i comunicació institucional davant un escenari d’inundació. Tanmateix, el que va quedar en evidència va ser precisament el contrari: un exercici desconnectat del territori, sense prova real dels temps de resposta, sense interacció efectiva amb els serveis sobre el terreny i sense verificació de si els protocols eren realment operatius.

La posterior gestió de la inundació real va confirmar el pitjor escenari: allò que no s’assaja en condicions reals no funciona quan arriba l’emergència.

• No hi va haver una resposta eficaç i ordenada.
• No hi va haver una comunicació clara a la població.
• No hi va haver, posteriorment, un inventari exhaustiu dels danys a particulars que permetés facilitar ajudes.

El simulacre havia avisat. La realitat només va posar els danys.

L’INFOCAT i un avís encara més inquietant

Si el que va passar amb l’INUNCAT ja era preocupant, l’assaig de despatx de l’INFOCAT ha resultat encara més alarmant. Les dures crítiques expressades per Bombers i Mossos d’Esquadra després d’aquest exercici no es poden minimitzar ni relativitzar.

Quan els cossos operatius que han d’intervenir en un incendi forestal assenyalen deficiències greus en la planificació, la coordinació o el realisme de l’exercici, el problema deixa de ser intern i passa a ser un risc objectiu per a la població i el territori.

No es tracta de discrepàncies tècniques menors.

Es tracta d’advertiments clars sobre la insuficiència del model de simulacre de despatx per afrontar emergències reals, complexes i ràpides com són els incendis forestals.

Un patró que es repeteix: simulacres sense terreny, emergències amb danys

La seqüència és inquietantment coherent:

• Simulacres de despatx que no posen a prova el sistema real.
• Absència de correccions estructurals després d’aquests assajos.
• Emergència real amb danys materials.
• Manca d’avaluació pública i de rendició de comptes posterior.

Aquest patró no és casual. És el resultat de confondre el compliment formal amb la preparació real.

I quan això passa, la següent emergència deixa de ser una sorpresa i es converteix en un desastre anunciat.

INFOCAT 2026: simulacre real i estructura operativa completa

Amb la temporada d’incendis del 2026 a l’horitzó, no és acceptable repetir el mateix esquema. No n’hi ha prou amb reunions internes, documents o exercicis de taula.

Per responsabilitat institucional i per respecte als professionals d’emergències i a la ciutadania, és imprescindible que abans de l’inici d’aquesta temporada es dugui a terme:

• La realització d’un simulacre real de l’INFOCAT.
• Amb desplegament efectiu sobre el terreny.
• Participació operativa de tots els cossos implicats.
• Comunicació real i verificable a la població.
• Un informe d’avaluació públic, amb identificació d’errors i mesures correctores.

Però, a més —i aquest punt és clau—, en aquest simulacre ha d’estar ja plenament operatiu el grup de Protecció Civil local, l’activació i el reforç del qual s’han reclamat de manera reiterada i que resulta vital per a qualsevol resposta eficaç davant emergències reals.

Un simulacre sense aquest grup operatiu no seria un exercici complet, sinó una repetició del mateix error: avaluar el sistema sense una de les seves peces essencials. La Protecció Civil local no és un element decoratiu ni opcional, sinó un recurs de proximitat imprescindible en la primera fase de qualsevol emergència.

Conclusions

Prevenir o tornar a lamentar

La inundació ja va demostrar que els simulacres de despatx no són suficients. L’assaig de l’INFOCAT ha tornat a llançar una advertència clara, ignorar-la seria tancar els ulls davant d’una realitat incòmoda.

Encara hi ha temps per corregir, però aquest temps es mesura en mesos, no en legislatures.

Perquè quan els avisos s’acumulen i no s’actua, la propera emergència ja no serà imprevisible. Serà, simplement, una altra tragèdia anunciada.