Veïns per Cubelles

Introducció

Del camp de futbol a la platja de la Mota: contaminació tòxica demostrada i un llegat ambiental irreversible

La memòria tècnica valorada aprovada per l’Ajuntament de Cubelles l’abril de 2025 per instal·lar arquetes de decantació i filtració de cautxú granular (pèl·let) al camp de futbol municipal ja era, per si sola, una prova d’una greu omissió de control ambiental per part de les regidories d’Esports i Medi Ambient.

Però avui existeix un element encara més contundent: l’evidència científica que aquest cautxú és tòxic. I aquesta toxicitat ja és present al medi marí.

Informació

L’informe municipal ho admet: l’abocament existia

El mateix document tècnic municipal reconeix que, fins ara, el sistema de drenatge del camp no disposava de cap mecanisme de decantació ni de filtració del cautxú granular, fet que permetia que aquest material plàstic fos arrossegat per la pluja cap a la xarxa d’aigües pluvials.

En un municipi costaner com Cubelles, aquest recorregut té un destí evident: el mar.

Concretament, l’entorn litoral de la platja de la Mota, receptor final de tot allò que el sistema urbà no reté.

Ja no és una sospita: la toxicitat està analitzada i mesurada.

Evidència científica: el cautxú és tòxic

Les anàlisis realitzades el juny de 2024 pel departament de Química Analítica d’una prestigiosa universitat espanyola, sobre mostres de cautxú recollides a la platja de la Mota —plenament comparables al material utilitzat en camps de futbol amb gespa artificial—, demostren la presència de compostos altament preocupants.

Entre els resultats destaquen:

• Hidrocarburs policíclics aromàtics (PAHs), diversos dels quals són cancerígens, mutagènics i persistents.
• Presència significativa de benzo[a]pirè, benzo[b]fluorantè, crisè i altres PAHs regulats per la normativa europea.
• En algunes mostres, concentracions acumulades molt elevades de PAHs segons criteris de l’ECHA, evidenciant que el material no és químicament inert.
• Detecció d’antioxidants i additius del cautxú, com 6PPD i el seu derivat 6PPD-quinona (6PPDq),

 substàncies científicament relacionades amb mortalitat aguda en fauna aquàtica, especialment peixos.

Aquests compostos no desapareixen amb el temps. Es fragmenten, es dispersen i s’integren en el medi, romanent actius durant anys.

La platja de la Mota: un embornal silenciós de contaminació urbana

Durant anys, el cautxú granular procedent del camp de futbol ha estat transportat pel sistema pluvial fins al litoral. Allà, no es dilueix ni es neutralitza: es diposita a la sorra, es barreja amb sediments i entra en contacte directe amb l’ecosistema marí.

El que això significa és greu, la platja de la Mota ha estat rebent no només microplàstics, sinó microplàstics carregats de compostos tòxics, amb capacitat d’afectar invertebrats, peixos i la cadena tròfica en el seu conjunt.

L’obra actual no neteja aquest llegat, només intenta que no continuï creixent.

Esports i Medi Ambient: una responsabilitat que no prescriu

La Regidoria d’Esports va gestionar durant anys una instal·lació amb un material del qual el comportament ambiental era conegut i documentat, sense exigir mesures de retenció adequades.

La Regidoria de Medi Ambient, per la seva banda, va permetre que un flux continuat de material plàstic amb additius tòxics arribés al litoral, sense activar controls, alertes ni mesures preventives.

No va ser un accident, va ser una conseqüència previsible de no actuar.

Un llegat tòxic per a les generacions futures

La gravetat d’aquest cas no es mesura només en pressupostos ni en obres, es mesura en temps ecològic. El cautxú granular contaminat amb PAHs i additius com el 6PPD romandrà a l’ecosistema marí durant dècades, fragmentant-se i dispersant-se sense possibilitat real de retirada completa.

Això és el que es deixa com a herència: un llegat tòxic silenciós, assumit sense debat públic, sense informació a la ciutadania i sense responsabilitats polítiques clares.

La pregunta que ja no admet evasives

Amb totes aquestes dades sobre la taula, la pregunta és ineludible:

Sabent que el mateix informe municipal reconeix l’absència històrica de sistemes de filtració del cautxú granular, i existint anàlisis científiques que demostren la toxicitat d’aquest material un cop alliberat al medi,

assumeixen les regidories d’Esports i de Medi Ambient la seva responsabilitat per haver permès durant anys l’arribada d’aquests compostos tòxics a l’ecosistema marí de la platja de la Mota, deixant un impacte persistent que continuarà afectant les generacions futures?

Conclusions

No és una millora ambiental: és una correcció tardana

La instal·lació d’arquetes l’any 2025 no converteix una mala gestió en una bona política ambiental.

Només demostra que es va actuar tard, quan el dany ja estava fet.

La ciutadania mereix alguna cosa més que obres correctores: mereix explicacions, responsabilitats i garanties reals que aquest llegat tòxic no es tornarà a repetir.