Veïns per Cubelles

Introducció

La gestió de les herbes silvestres és una qüestió que genera debat, especialment quan es planteja l'ús d'herbicides químics com el glifosat.

Fa poc vam publicar un article sobre el desbrossament manual als carrers de Cubelles i el compromís de l'Ajuntament de no fer servir glifosats. En aquest article vam explicar que aquests tipus d'herbicides poden tenir conseqüències per a la flora i la fauna.

En relació amb aquest tema, els nostres amics d'ARBA Litoral ens han fet arribar la seva visió sobre aquesta qüestió, basada en criteris de conservació de la biodiversitat i de protecció del medi natural, cosa que els agraïm molt.

Informació

Segons expliquen des d'ARBA Litoral, el glifosat va arribar a estar prohibit o molt restringit dins de la Unió Europea. No obstant això, després de la pressió exercida per diversos sectors agraris i polítics, la Unió Europea n'ha renovat l'autorització.

Des de l'entitat remarquen, però, un aspecte important: que un producte estigui autoritzat no significa que el seu ús sigui obligatori. Cada administració, empresa o propietari pot establir la seva pròpia política ambiental, sanitària i econòmica i decidir si considera convenient utilitzar-lo o optar per altres alternatives.

Impacte sobre la flora i la fauna

ARBA Litoral adverteix que el glifosat pot afectar més intensament la flora autòctona d'interès per a la conservació que moltes espècies exòtiques invasores. Això pot provocar, paradoxalment, que aquestes darreres acabin expandint-se amb més facilitat.

L'entitat també destaca els efectes sobre nombroses espècies animals, especialment:

• Insectes pol·linitzadors;
• Amfibis;
• Peixos d'aigua dolça;
• Ocells granívors;
• Ocells insectívors.

Moltes d'aquestes espècies estan protegides. Un exemple és l'abellerol, que s'alimenta principalment d'abelles i altres insectes pol·linitzadors, els quals depenen de les flors silvestres per completar el seu cicle vital.

A més, segons expliquen, en les anàlisis realitzades a les aigües del riu Foix també s'han detectat nivells preocupants de derivats del glifosat. Aquests compostos poden infiltrar-se als aqüífers o ser arrossegats fins a les conques fluvials, amb el consegüent impacte sobre els ecosistemes aquàtics.

Quina és la proposta d'ARBA Litoral?

D'acord amb els criteris de l'entitat, la polvorització amb glifosat no és una eina adequada per al control general de les herbàcies, a causa dels seus riscos ambientals i sanitaris. Només contemplen un ús molt puntual, mitjançant injecció directa sobre exemplars llenyosos concrets, evitant així la dispersió del producte.

Com a alternativa, proposen:

• Prioritzar la desbrossada mecànica o el pasturatge amb animals;
• Planificar les tasques de manteniment entre la tardor i la primavera, reduint així el risc d'incendis i evitant afectar la nidificació de moltes espècies d'ocells.

La gestió en mosaic

A les finques que gestiona ARBA Litoral s'aplica una estratègia basada en la sega parcial rotativa. Algunes franges es desbrossen mentre que d'altres es deixen créixer, alternant-les periòdicament.

Segons expliquen, aquest sistema permet compatibilitzar diferents necessitats:

• Mantenir zones obertes que facilitin el pas de les persones, les tasques de manteniment, l'extinció d'incendis i la conservació de les espècies pròpies d'ambients oberts;
• Conservar zones amb herba alta que serveixin de refugi i font d'aliment per a nombroses espècies de flora i fauna.

L'entitat recorda que una sega excessiva afavoreix la desertificació, l'erosió del sòl i la pèrdua de biodiversitat. En canvi, si no s'actua mai sobre la vegetació, aquesta acaba tancant-se en excés, dificultant la gestió forestal, incrementant el risc d'incendis i perjudicant les espècies pròpies dels espais oberts.

Per això defensen un paisatge en mosaic, on conviuen diferents tipus de vegetació i es manté un equilibri entre la conservació de la biodiversitat i la gestió del territori.

Conclusions

Des d'ARBA Litoral recorden que el fet que el glifosat estigui autoritzat no obliga ningú a utilitzar-lo. Cada entitat o administració pot adoptar les pràctiques que consideri més adequades.

La seva aposta és clara: prioritzar les tècniques mecàniques i la gestió en mosaic, minimitzant l'ús de productes químics sempre que sigui possible.

Finalment, també apunten una reflexió interessant des del punt de vista laboral: una gestió basada en la sega mecànica genera més activitat de manteniment i evita exposar els treballadors a un producte potencialment tòxic, fet que, segons consideren, també és un aspecte a tenir en compte.