Veïns per Cubelles

Introducció

La presència de senglars a Catalunya ha deixat de ser una qüestió ecològica per convertir-se en un desafiament sanitari i econòmic. En territoris com el Garraf —entre 112 i 128 km² i amb una densitat estimada de 3 senglars per quilòmetre quadrat— poden coexistir entre 338 i 384 animals.

Amb aquestes xifres, l’expansió de la Pesta Porcina Africana (PPA) ja no és una amenaça teòrica: és un risc real.

Informació

La PPA no afecta els humans, però arrasa poblacions de senglars i pot tenir un impacte econòmic devastador en el sector porcí català. Davant d’aquest escenari, la pregunta clau és: què haurien d’estar fent els ajuntaments?

1. Saber quants senglars hi ha: el diagnòstic que falta

La majoria d’ajuntaments no compta amb estimacions oficials o semioficials de densitat de senglars.

Sense dades, no pot existir una estratègia preventiva mínimament seriosa.

Un mínim raonable seria:

• Estimacions de densitat amb suport tècnic (Agents Rurals, ACCA, consorcis naturals).
• Identificació de corredors i zones de contacte fauna-urbà.
• Mapes municipals de risc sanitari.

Sense aquesta base, qualsevol intervenció arriba tard.

2. Prevenció sanitària: el que està documentat i el que falta

DOCUMENTAT: l’ofici oficial del 2 de març de 2023

Existeix un ofici de la Generalitat de Catalunya (Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural – Direcció General d’Agricultura i Ramaderia – Servei de Prevenció en Salut Animal) datat el 2 de març de 2023, tramès als municipis a través de la Diputació de Girona (DDGI), on es diu literalment:

• Que adjunten una infografia amb les principals recomanacions sobre PPA.
• Que demanen la col·laboració dels destinataris per a la seva difusió.
• Que “us animem a emprendre aquelles accions que creieu oportunes, amb corresponsabilitat entre administracions i ciutadans”.
• Que la prevenció de la PPA “és cosa de tots”.
• Que adjunten també materials com el díptic informatiu, la guia d’actuacions davant conflictes amb senglars en zones urbanes, i documentació complementària.

Aquest és un document oficial real, i demostra una crida expressa a la col·laboració municipal, així com una invitació a emprendre mesures locals de prevenció.

DOCUMENTAT: el que exigeix Europa

La prevenció de la PPA no és opcional, és una exigència europea en termes de bioseguretat i vigilància, especialment en territoris amb fauna salvatge abundant.

NO DOCUMENTAT (i per tant NO atribuïble a la Generalitat)

No existeix una norma que obligui tots els ajuntaments a tenir un “protocol municipal de prevenció de la PPA”.

El que sí existeix és:

• Recomanació directa (documentada).
• Crida a emprendre mesures (documentada).
• Material tècnic difós (documentat).
• Mesures obligatòries només quan apareix un focus (documentat).

VALORACIÓ CRÍTICA (correctament separada dels fets)

“Catalunya, la Generalitat ha enviat des del 2023 material específic als municipis sobre la Pesta Porcina Africana, demanant la seva col·laboració per difondre les recomanacions oficials i animant-los a emprendre les accions preventives que considerin oportunes.

Tanmateix, en molts casos no s’han concretat en plans municipals clars ni en protocols estables d’actuació davant poblacions de senglars.”

Aquesta afirmació —ara perfectament recolzada i separada— és una valoració crítica legítima, no una atribució.

3. Gestió de residus: l’esglaó on fallen molts municipis

Europa i sanitat animal coincideixen: la brossa mal gestionada és un dels factors de risc més rellevants per a l’expansió de la PPA.

Un ajuntament hauria de tenir:

• Contenidors tancats i anti-fauna.
• Eliminació ràpida d’abocaments orgànics en camins i marges.
• Protocols de neteja i retirada d’animals morts.

Una mala gestió de residus converteix el municipi en una autopista sanitària per al virus.

4. Densitat perillosa i control poblacional

Amb densitats que tripliquen les recomanades a Europa (ideal: <1 senglar/km²), el control poblacional deixa de ser opcional. Actuacions possibles:

• Captures ètiques coordinades.
• Batudes controlades en zones segures.
• Intervencions específiques en urbanitzacions, polígons, carreteres i zones agrícoles.

La densitat és el combustible del virus, reduir-la és prevenció.

5. Informació ciutadana: el forat més evident

La majoria de municipis no ha tingut una campanya informativa mínima sobre:

• Què fer si es troba un senglar mort.
• Com actuar davant símptomes compatibles.
• Quins canals oficials s’han d’utilitzar per a avisos.
• Mesures per evitar atreure fauna (menjar, restes orgàniques, brossa mal tancada).

Sense informació pública, la prevenció fracassa abans de començar.

6. Coordinació institucional: el deure que continua coix

La PPA no entén de fronteres municipals.

Fa falta coordinació entre:

• Ajuntaments.
• Generalitat.
• Agents Rurals.
• Consorcis de parcs naturals.
• Sectors agrícola i porcí.
• Empreses de gestió de residus.

Avui aquesta coordinació és insuficient en moltes comarques catalanes.

Conclusions

Existeix un ofici oficial del 2 de març de 2023 en què la Generalitat anima explícitament els municipis a emprendre accions preventives, difondre materials i actuar amb corresponsabilitat.

Europa exigeix mesures de bioseguretat i vigilància davant la PPA.

Les actuacions obligatòries només apareixen quan hi ha un focus confirmat (tancaments, vigilància reforçada, restriccions, etc.).

Molts municipis han ignorat la invitació del 2023 i no han transformat aquestes recomanacions en plans preventius reals. En territoris amb densitats elevades com el Garraf, aquesta inacció constitueix un risc sanitari i econòmic.