Veïns per Cubelles

Introducció

El passat 16 de març de 2026, allò que les autoritats van vendre com l’inici d’una modernització necessària es va revelar, des de les set del matí, com una absurditat logística.

Per a milers de ciutadans, el trajecte diari va deixar de ser un servei públic per convertir-se en un viacrucis. Aquest escenari no és el peatge inevitable d’una millora d’infraestructures. És, analitzat amb rigor, una fallada sistèmica de planificació i comunicació on l’usuari és l’últim esglaó d’una cadena d’errors.

Informació

La gestió d’aquesta crisi deixa una xifra que frega l’esperpent financer. L’operatiu d’autobusos alternatius per apedaçar el tall ferroviari té un cost de 6 milions d’euros. Estem pagant més per ocultar el problema amb asfalt que el que Adif ha invertit en la pròpia intervenció tècnica del túnel.

“El cost dels autobusos alternatius ascendeix a 6 milions d’euros, superant la inversió de l’obra pròpia d’Adif.” — Diari de Catalunya

Aquesta política de “pedaç de luxe” evidencia una gestió ineficient dels recursos. Resulta difícil de justificar davant del contribuent que la logística de substitució sigui econòmicament més pesada que la millora estructural que la motiva.

Via única

En un sistema de via única, un retard de cinc minuts es propaga amb un efecte dòmino letal.

“El problema són els horaris dels torns dels maquinistes, que no s’han presentat a temps, i com que es circula per via única, això fa que les malles anteriors no s’adaptin a la circulació actual.” — Òscar Rovira, Dignitat a les Vies.

Un plà que ignora els regionals

Entitats com la PTP i Trens Dignes denuncien que el Pla de Rodalies 2026-2030 pateix d’un centralisme crònic. Mentre el focus és a Barcelona, el sud languideix. Les dades són demolidores: avui, els trajectes regionals són més lents que l’any 2000.

Les mancances a les línies R13, R14, R15, R16 i R17 són estructurals:

• Manca de passos elevats o soterrats en estacions clau.
• Andanes curtes que impedeixen l’ús de trens de gran capacitat.
• Afectacions prolongades: els experts critiquen que Adif opti per eixamplar el túnel actual. L’alternativa tècnica proposada per les plataformes —construir un nou túnel per a 200 km/h i mantenir l’actual com a galeria d’evacuació— permetria executar les obres sense interrompre el servei. Com assenyala Adrià Ramírez (PTP), s’ha escollit la via del tall llarg en lloc de la inversió de futur.

El tram fantasma de l’R4 Sud

La situació a l’R4 Sud entre Martorell i Sant Sadurní d’Anoia és l’exemple perfecte de la desconnexió entre el discurs oficial i la via. El secretari de Mobilitat, va prometre la represa del servei per al 16 de març després de l’accident de Gelida del passat 20 de gener.

Conclusions

A les andanes de Sant Vicenç o el Prat, la modernització es percep com un càstig, no com una promesa. La manca de comunicació —amb aplicacions que no funcionen i megafonia erràtica— anul·la qualsevol expectativa de millora a llarg termini.

La dependència de la societat envers un transport públic digne topa amb una realitat on usuaris acaben la jornada “asseguts a terra del tren” per ser abandonats a Vilafranca, on “ningú no sap res”.