Veïns per Cubelles

Introducció

El cautxú microgranulat està format per partícules de cautxú (normalment reciclat) que s’obtenen per trituració i mòlta de pneumàtics vells. S’ha utilitzat com a material de farciment en obra civil, paviment en pistes d’atletisme, terra encoixinat per a parcs infantils i en superfícies esportives com camps de futbol.

Actualment, la UE ha prohibit el material de farciment granular amb microplàstics en noves instal·lacions com els camps de futbol i s’ha donat un termini d’uns 8 anys aproximadament per adaptar les instal·lacions existents. Els motius principals són dos: la contaminació per microplàstics i la presència de substàncies químiques perilloses.

Aquest compost es va detectar per primera vegada l’any 2019 a la platja de la Mota de Cubelles, al costat del niu de metralladora, i el podreu veure fàcilment si passegeu per la platja aquests dies. Són unes partícules petites i negres, flexibles com la goma.

L’any 2024 l’Ajuntament de Cubelles es va comprometre a eliminar els vessaments de microgranulat de cautxú al mar que provenen del Poliesportiu. Tot i això, amb cada episodi de pluges torna a aparèixer. Cal tenir en compte que aquestes instal·lacions esportives es troben, a més, molt a prop de l’entorn de la desembocadura del Foix.

Informació

El microgranulat de cautxú, emprat habitualment com a material de farciment en camps de gespa artificial, prové de la trituració de pneumàtics fora d’ús. Tot i que la seva reutilització es presenta com una mesura d’economia circular, diversos estudis han alertat sobre la seva potencial toxicitat tant per al medi ambient com per a la salut humana.

Aquests microgrànuls contenen una àmplia gamma de substàncies químiques perilloses, entre les quals hi ha hidrocarburs aromàtics policíclics (HAP), metalls pesants (com plom, zinc o cadmi) i compostos orgànics volàtils. Amb el pas del temps i l’exposició a la calor o a la radiació solar, aquests components poden alliberar-se a l’aire, al sòl o a l’aigua d’escorrentia, generant contaminació difusa i persistent.

En l’àmbit sanitari, s’han assenyalat riscos potencials per inhalació o contacte dèrmic, especialment en infants i esportistes que utilitzen habitualment aquests camps. Tot i que els estudis encara no són concloents, l’Agència Europea de Substàncies i Mescles Químiques (ECHA) ha reconegut la necessitat de limitar els HAP presents en el cautxú reciclat i de reduir progressivament l’ús d’aquest material com a farciment.

Des de la perspectiva ambiental, els microgrànuls de cautxú són una font significativa de microplàstics, que acaben arrossegats per la pluja cap als sistemes de drenatge i, finalment, al mar. La seva degradació és extremadament lenta, contribuint així al problema global de la contaminació plàstica.

En resum, el microgranulat de cautxú, lluny de ser una solució sostenible, planteja riscos ecològics i de salut pública que requereixen una regulació més estricta, així com el foment d’alternatives no tòxiques i veritablement sostenibles per a l’ús esportiu i recreatiu.

Conclusions

L’Ajuntament de Cubelles ha estat requerit en nombroses ocasions per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) perquè prengui mesures i eviti els vessaments que continuen produint-se.

A dia d’avui, l’Ajuntament de Cubelles no ha fet públic quines mesures ha adoptat per evitar que aquests vessaments arribin al mar. Això comporta la possibilitat de sancions per incompliment dels requeriments de l’ACA i el risc existent de contacte amb aquest tipus de substàncies per part dels banyistes que utilitzen la zona on es vessa el cautxú.