Veïns per Cubelles

Introducció

Els comerços de Cubelles estan obligats a tenir els seus rètols en català? Poden mantenir els noms dels seus establiments en castellà o en altres idiomes? Quina diferència hi ha entre un nom comercial i un cartell informatiu?

Aquestes són algunes de les qüestions que ha analitzat la Comissió Jurídica de Veïns per Cubelles arran de la comunicació d'una veïna que va advertir diversos establiments amb una retolació que semblava incomplir la normativa. Davant d'aquesta situació, l'associació va decidir estudiar el marc legal aplicable i formular una consulta a l'Agència Catalana del Consum, que va respondre mitjançant l'expedient CON-2026-05490270.

El resultat d'aquest treball és l'informe jurídic 009/INF/2026, que permet aclarir una qüestió fonamental: no tots els rètols comercials estan sotmesos a les mateixes obligacions lingüístiques.

Tant l'informe com aquest article son material informatiu, que vol ajudar a tothom a entendre el que diu la normativa actual a Catalunya.

Informació

Què diu la normativa sobre la retolació comercial?

La legislació catalana estableix que les persones consumidores tenen dret a rebre en català determinada informació dels establiments comercials.

L'article 32.3 de la Llei 1/1998, de política lingüística, i el Codi de consum de Catalunya estableixen les obligacions relatives a la informació de caràcter fix dirigida a les persones consumidores, que afecta tant els cartells situats a l'interior dels establiments com els que es troben a l'exterior.

Per tant, la informació comercial ha de figurar, com a mínim, en català, sense que això impedeixi utilitzar també el castellà o altres llengües.

Quins rètols han d'estar en català?

La qüestió principal és determinar si un rètol proporciona informació sobre l'activitat comercial o si simplement identifica un negoci.

Han de figurar almenys en català els cartells que ofereixen informació general sobre l'activitat, els serveis o altres aspectes dirigits a les persones consumidores.

Alguns exemples serien:

• Els cartells que indiquen l'activitat de l'establiment, com ara Restaurant, Forn de pa o Perruqueria.
• Els horaris d'obertura i tancament.
• La informació sobre els serveis que s'ofereixen.
• Els cartells informatius i la senyalització fixa destinada als clients.

Així, un establiment pot tenir un cartell que indiqui Restaurante – Restaurant, però no n'hi hauria prou amb indicar únicament Restaurante si aquest text té una funció descriptiva de l'activitat i no constitueix un nom comercial protegit.

El mateix criteri s'aplica a la informació situada dins del local.

Els noms comercials i les marques poden estar en qualsevol idioma

Cal distingir entre la informació comercial i els signes distintius d'una empresa.

Les marques, els noms comercials i altres elements que identifiquen un negoci estan emparats per la legislació de propietat industrial i es pot mantenir el nom en castellà, anglès o qualsevol altra llengua quan aquest nom constitueix efectivament el seu signe distintiu.

Per exemple, un restaurant anomenat Casa Manolo no ha de traduir el seu nom a Casa Manel. En aquest cas el nom identifica el negoci i no constitueix necessàriament informació descriptiva sobre els productes o serveis que ofereix.

Conclusions

L'objectiu de les obligacions lingüístiques examinades és garantir que les persones consumidores puguin disposar de la informació corresponent en català, sense impedir l'ús de les altres llengües.

Podem estar d'acord o no, això s'escapa de l'abast d'aquest article i de l'informe, que són purament informatius respecte a la normativa actual.

Consulta l'informe jurídic complet, al la secció de recursos d'aquest mateix article.